Un dia a psico

Després de llevar-nos les sabates i posar-nos els calcetins tot sols, començam la sessió parlant de les normes, quines coses podem fer i quines no. Per exemple: compartir el material, no fer-nos mal, anar amb compte quan pegam un bot, seguir l'ordre dels circuits, construir cases i castells, xerrar fluixet...

Quan ja ho tenim tot clar, posam una mà a la pared i esperam que la mestra digui les paraules màgiques per poder tomar la torre (moment de seguretat profunda).

Un cop tomada la torre comença el moment que en psicomotricitat s'anomena moment d'explosió motriu, que és quan s'activa el moviment i es realitzen activitats de motricitat gruixada més o manco lliures, depenent. Normalment al principi comencen a montar ells el seu propi circuit i el seu propi joc, però també la mestra pot intervenir per crear nous jocs que afavoreixin habilitats d'equilibri, bots, coordinació...

A mitjan sessió, el joc comença a ser més simbòlic, és a dir, la imitació és la protagonista, sobretot quan introduïm les teles. Hi ha infants que creen cases, llitets, altres es fan massatges i altres, els qui ho necessiten, continuen amb el joc més motriu, però ara tal vegada amb una capa de superheroi.

Quan s'acosta l'hora de tornar a l'aula, hem d'arraconar la sala. Tots hem de col·laborar per arraconar les diferents peces, que tenen diferents formes i colors, i que han d'encaixar com un trencaclosques per deixar la sala ordenada.

Si tenim temps, ens agrada acabar la sessió amb el moment de representació, que és quan revivim allò que hem viscut a través de la conversa, un dibuix, una construcció, a través de la relaxació...

Quan és l'hora, sortim de la sala de manera ordenada, i en arribar a la classe ens llevam els calcetins i ens posam les sabates, que volguem o no, es una gran tasca de motricitat fina, fins i tot pel fet de fer la bolla dels calcetins. És interessant veure que també és un bon moment per aprendre a demanar ajuda als demés, però que també per afavorir l'autonomia. Per això és tan important posar sabates de velcro, roba còmoda...

Esper que vos hagi agradat i vos serveixi per conèixer millor què feim a psico. Salutacions!